Enorme recopilació d’efectes, uns millors que altres, jo encara estic intentant encendre la bombeta, si algú ho aconsegueix que m’avisi!!!
El futur més proper 24 Maig 2009
En quant al meu pròxim any, tinc previst fer un batxillerat tecnològic a un institut públic de la meva localitat. M’han arribat bones referències d’aquest per part d’alguns ex-alumnes de l’escola i que ara estan fent batxillerat en aquest institut. Segons el que la gent comenta, serà fàcil aconseguir una plaça, i si no és possible la meva segona opció també em sembla satisfactòria, així que no em preocupa en excés.
El que si em preocupa una mica és com em rebrà la gent allà. Està clar que no estaré pas sol perquè gairebé tothom que vol fer batxillerat de l’escola vol anar-hi, però no conec a massa gent “nativa” de l’ institut.
També està el tema dels estudis, ja que aquest any els treballs són una veritable molèstia. Puc comprendre que cada cop que avancem en els nostres estudis les responsabilitats siguin cada cop més orientades a l’estudi i el treball de camp i cada cop menys al treball de casa. En el batxillerat és vital saber organitzar-se i ser constant, i crec que aquest és el meu punt feble. La causa principal per la qual és així és la disminució de “deures” i un gran augment de l’estudi, i ha suposat un canvi enorme respecte a l’any passat, on ens passàvem moltes estones amb exercicis. Ningú estava acostumat i a mí m’ha afectat més del que creia.
Tot i així, les meves expectatives són bones perquè crec que he aprés la lliçó i espero poder corretgir aquest defecte, ja que la constància no és un dels meus punts forts.
Tampoc vull ni pensar en el famós TR, després de veure com van els PR d’aquest any, gairebé tots, sobretot els PR científics, dels quals per sort no formo part, estan condemnats al fracàs absolut. Em consola que el TR és individual i no he de dependre de ningú per poder-lo treure endavant, però aquí tornem al problema de la constància.
Seré capaç de treure endavant tot això? No ho sé, però em perocupa més el dubte de si em deixaré la pell per aconseguir-ho.
La imaginació s’ha acabat per avui, el dilluns serà un dia dur i encara no he fet res. (Constància?)
